Ens han fet creure que el motor de la història és la cobdícia humana, que acaba convertint en psicòpates convulsives a les persones riques, quina finalitat primordial és la de ser cada vegada més riques, actuant com animals depredadors, d’acord amb la llei de la selva en la que el peix gros es menja al més petit. Llei pretesament justificada per la teoria de l’evolució de Darwin, que no deixa de ser un model d’ampli espectre, que intenta explicar una realitat, condicionada pel naixement d’un incipient sistema capitalista, que pretenia certificar científicament la selecció natural de les especies, mitjançant l’agressivitat de l’espècie animal en la seva lluita per la supervivència.
Els recents estudis científics sobre el comportament humà, han posat en evidència l’existència de valors altruistes, basats amb l’empatia i l’ajuda mútua, molt allunyats dels actuals models agressius competitius. Afirmar que la lluita personal per ser més rics, ajuda a enriquir als altres, no s’ho creu ningú, en una societat, en la que els rics són cada vegada més rics i els pobres més pobres.
Afortunadament, s’està perfilant com a nou motor de la història, per part d’una joventut més il·lustrada, una clara voluntat de ser cada vegada més rics en temps lliure, possibilitant ser un mateix amb els altres, amb models pacífics i solidaris. Avançar cap a la plena ocupació amb plantejaments d’autosuficiència territorial i de gestió comunitària, és el camí a seguir en una pretesa societat anomenada del coneixement.
