Maquiavel estableix que la tècnica política no es pot aprendre estudiant, sinó mitjançant la curosa observació, crítica i raonada de les accions humanes, concedint molta importància al coneixement de la història escrita, com a mestre dels afers polítics. Només reconeix al poble, la seva capacitat per escollir als responsables polítics més adequats per al seu govern. Nega però, aquesta capacitat per pronunciar-se sobre actuacions complexes, que requereixen coneixements polítics, per aconseguir la millor alternativa possible per assolir el bé comú.
Utilitzant els plantejaments de Maquiavel i recorrent a la història, es pot constatar que en un referèndum, com el recent d’Escòcia, quina decisió era vinculant i complexa, el poble escocès no va ser capaç de votar canvis sobiranistes, va tenir por de fer-ho. La història ens demostra que el poble, no té el valor necessari per responsabilitzar-se personalment pels canvis sobiranistes, però en canvi accepta que en unes eleccions generals, el polític escollit assumeixi aquesta responsabilitat en nom del poble.
En el cas de Catalunya, és molt més fàcil aconseguir la independència, votant en unes eleccions generals a caps polítics, capaços d’assumir papers de lideratge, amb visions estadistes sobre el que cal fer. Això ens porta a què la independència de Catalunya, només serà possible, si el poble aconsegueix escollir al polític amb més ambició per crear un nou estat i amb un ampli coneixement històric per saber com s’ha de proclamar i construir.
